Datum

Un dàtum o dàtum geodèsic (agrimensura i geodèsia) és un marc de referència per representar amb precisió la posició de les ubicacions a la Terra o altres cossos planetaris mitjançant coordenades geodèsiques.^[1][2] Les dades són crucials per a qualsevol tecnologia o tècnica basada en la ubicació espacial, com ara geodèsia, navegació, topografia, sistemes d'informació geogràfica, teledetecció i cartografia. Un dàtum horitzontal s'utilitza per mesurar una ubicació a través de la superfície de la Terra, en latitud i longitud o un altre sistema de coordenades; un dàtum vertical s'utilitza per mesurar l'elevació o la profunditat relativa a un origen estàndard, com ara el nivell mitjà del mar (MSL). Des de l'aparició del sistema de posicionament global (GPS), l'⁣el·lipsoide i el datum WGS 84 que utilitza ha suplantat la majoria d'altres en moltes aplicacions. El WGS 84 està pensat per a un ús global, a diferència de la majoria de dades anteriors.

Abans del GPS, no hi havia una manera precisa de mesurar la posició d'una ubicació que es trobés lluny dels punts de referència universals, si no era la referència del primer meridià de l'⁣Observatori de Greenwich per a la longitud, l'⁣equador per a la latitud o la costa més propera per al nivell del mar. Els mètodes astronòmics i cronològics tenen una precisió i precisió limitades, especialment a llargues distàncies. Fins i tot el GPS requereix un marc predefinit sobre el qual basar les seves mesures, de manera que el WGS 84 funciona essencialment com a dada, tot i que és diferent en alguns detalls d'una dada horitzontal o vertical estàndard tradicional.

Hi ha dos tipus de dàtums: els horitzontals i els verticals. Els dàtums de referència horitzontals s'usen per a les coordenades X,Y, latitud/longitud. S'utilitzen per a descriure un punt a la superfície de la terra, en latitud i longitud o en un altre sistema de coordenades. Els dàtums verticals per a la referència Z (vertical) i normalment es basen en l'altitud sobre el nivell del mar. S'utilitzen per mesurar elevacions (altimetria) o profunditats (batimetria).^[3]

Una especificació estàndard de dades (ja sigui horitzontal o vertical) consta de diverses parts: un model per a la forma i les dimensions de la Terra, com ara un el·lipsoide de referència o un geoide; un origen en el qual l'el·lipsoide/geoide està lligat a una ubicació coneguda (sovint monumentada) a la Terra o dins de la Terra (no necessàriament a 0 latitud 0 longitud); i múltiples punts de control que han estat mesurats amb precisió des de l'origen i monumentats. A continuació, es mesuren les coordenades d'altres llocs des del punt de control més proper mitjançant l'agrimensura. Com que l'el·lipsoide o geoide difereix entre les dades, juntament amb els seus orígens i orientació a l'espai, la relació entre les coordenades referides a una dada i les coordenades referides a una altra dada no està definida i només es pot aproximar. Utilitzant dades locals, la disparitat sobre el terreny entre un punt amb les mateixes coordenades horitzontals en dos datums diferents podria arribar als quilòmetres si el punt està lluny de l'origen d'una o ambdues dades. Aquest fenomen s'anomena desplaçament de dades.

Com que la Terra és un el·lipsoide imperfecte, les dades locals poden donar una representació més precisa d'alguna àrea específica de cobertura que no pas el WGS 84. OSGB36, per exemple, és una millor aproximació al geoide que cobreix les illes Britàniques que a l'el·lipsoide global WGS 84.^[4] Tanmateix, com que els beneficis d'un sistema global superen major precisió, la dada global WGS 84 és la que s'ha adoptat àmpliament.^[5]

En geodèsia, però també en arquitectura i enginyeria civil, els dàtums s'utilitzen per crear punts inicials de referència per als mapes de planes d'inundació, de límits fronterers o de propietats, dels projectes de construcció, de disseny de dics o altres treballs sobre el terreny que requereixen unes coordenades molt precises.^[6]